Monday, October 6, 2014

Message from Anna Rio

Trobarem a faltar el teu somriure

L’any 1982 el Ferran va ser el meu professor de Geometria Projectiva a la Universitat de Barcelona. Amb una cigarreta entre el dit menovell i l’anular (sí, llavors es fumava a les aules...) i el guix entre l’índex i el polze, les seves demostracions sintètiques impecablement dibuixades a la pissarra ens deixaven impressionats. Jo encara guardo i utilitzo les meves llibretes amb els apunts d’aquell curs. Com també guardo en la memòria el dia que em va fer sortir a la pissarra: “la senyoreta de la tercera fila que porta un jersei blau marí amb ratlles blanques i una xapa lil.la al costat esquerre...” L´últim dia del curs vam provar de sorprendre’l amb una petita celebració, però ell va arribar a l’aula amb una copa de plàstic a la butxaca, preparat per al nostre cava. Després va venir un examen final de dos dies que estic segura que tots els meus companys de curs recorden: era tan impossible de fer...

El vaig retrobar quan l’any 1990 em vaig incorporar al Departament de Matemàtica Aplicada II de la UPC i des de llavors hem estat companys. L’he vist crear el grup de Geometria Computacional i, com tothom, m’he beneficiat d’estar a prop seu. La Carmen Cortés va venir a treballar amb ell, però amb ella i la Belén jo vaig passar molt bones estones. Li dec bon menjar, bons vins, bons concerts de guitarra (Paco de Lucía a l’Auditori, inoblidable) i totes les ocasions que ell sempre aprofitava per celebrar. Quan vaig anar a passar una temporada a Montreal, em va recomanar una pastisseria. Hi vaig anar i naturalment era excel·lent. Els consells del Ferran sempre valien la pena.

Amable, detallista, generós, col.laboratiu, sempre exquisit en les formes, sempre amb la solució sintètica correcta... s’emporta la meva admiració, el meu respecte i la meva estimació.

Ja no me’l tornaré a creuar pels passadissos del Departament i trobaré molt a faltar el seu somriure.

Anna Rio

No comments:

Post a Comment